ENTREVISTA A SALVADOR CARBONELL

0
36

Avui entrevistem a Salvador Carbonell, el nostre capi, atleta que porta més de 36 maratons :
1- Quins van ser els motius per engegar un projecte com el de la colla Maimakansu? Va neixer de mica en mica, entre amics afeccionats a les curses populars. Degut a la necesitat d’inscriure’s per endavant, vaig començar a fer una base de dades per fer les inscripcions totes de cop. Alguns ens apuntavem com del Club de Tennis Les Sureres, altres de la Laru, dels Lluisos i del Laietania. 2-Per qué aquest nom i no un altre, qui va ser l’inventor? Un vespre despres d’una excursió, sopavem un grapat a Can Bruguera i es va parlar de donar-li nom a la nostra colla. Per votacio va sortir el nom “amistat esport i natura” L’endema junt amb en Joan Jordan varem fer un cop d’estat i varem instaurar el “Mai em Canso”, segon classificat a la votació i que va servir a nivell intern durant uns anys, fins que el meu fill Salvador, l’any 95 va modernitzar el nom i va dibuixar el Logo que ens identifica arreu del mon. | 3-Quants membres formen part d’aquest grup d’amics? La meva base de dades supera els 600, pero que siguin corredors amb una certa activitat uns 300. Amb chip groc som l’equip mes gran de tota la peninsula amb uns 280 4-Quines han estat les fites més importants a nivell esportiu ? Crec que per damunt de les classificacions, els millors resultats son de participacio. Hem acabat 73 Maimakansu la marato de Barcelona del 98 amb un total de 12 dones, cosa que posa el nostre equip pel nuvols en percentatge de corredores, ja que som pels voltants d’un vint per cent, mentre que a les curses no s’arriba al cinc per cent. Una altre fita que potser ha passat desapercebuda es la classificacio a la lliga d’internet com a primers, tant en Homes com en Dones, l’any 2004 5-Com es pot compaginar treball, família I maimakansu? Depen del treball i la familia, en el meu cas soc el meu “jefe” en el treball i puc organitzar-me els horaris i en la familia estic be amb la “jefa”, el que em permet de participar a les curses i els entrenaments. De fet no he entrenat gairebe mai mes de tres dies a la setmana. La feina de l’equip es petita, ja que la base de dades s’ha anat fent de mica en mica i per posar un exemple, per fer les inscripcions de Blanes, amb deu minuts n’hi ha prou. està amb el 35 i l’hilari amb el 53, Llinars 7 de setembre 1980 6-Com a atleta de fons, quines són les teves marques en 10 kms, ½ marató I marató? ” 10 km 40’25” ½ marato 1 30’ 26 Marato 3 21’45 7-Recordes alguna cursa en especial, marató,etc. . . .? m’adormia tot i pujar caminant. Moltes i per molt diversos motius, alguna per lo be que m’ho he passat, fent broma, altres per boniques que son, altres per lo malament que ho he passat. Recordo la meva segona marato, que va ser a Barcelona, amb arribada al Serrahima i a la pujada del poble espanyol | 8-Per qué no consideres oportú federar aquesta colla? Ho hem parlat seriosament i de fet no hi ha maratons per federats. Si que es podria participar al Cross, pero de curses ja n’hi ha cada setmana. Els beneficis de estar federats tampoc son gaire clars i de fet al Congres sobre l’Esport que es va cel.lebrar a Mataro fa uns anys, el primer ponent, va explicar que les federacions no serveixen de gaire i van cami de l’extincio. Va pintar uns models que curiosament s’asemblent molt als que fem servir, semblava que ens volgues copiar. M’oblidaba de dir que el conferenciant es deia i es diu Rafel Niubo. 9-D’on ve la teva afecció per l’atletisme? Jo jugava a Tennis i fumava set o vuit puros i un paquet de Ducados cada dia, fins que vaig decidir participar al a cursa de les Santes de l’any 79. Vaig acabar-la corrent i caminant. Al cap de quatre dies ja no em feien mal les cames i vaig pensar que podria millorar un xic la meva forma. fisica si m’entrenaba una mica. Uns mesos despres vaig avorrir el tabac i vaig seguir fent curses i entrenaments 10-T’agradaria que algun dels teus fills, nets, agafés el relleu del grup? De fet el meu fill i la seva xicota, m’ajuden molt, en el diseny de la plana i dels logos i en organitzacio i cronometratge si hi alguna cursa, pero a mes hi ha molts Maimakansu que porten el seu gra de sorra i quan es necessita ajuda nomes cal demanar. 11-Creus que 60 anys són un hàndicap per la pràctica esportiva ? Evidentment amb l’edat es perd velocitat, pero no hi veig mes inconvenients. II cursa de les Sureres 21.12.1980 12-Quins són els teus herois atlètics ? A quin d’ells t’agraderia conèixer ? Per mi els corredors de marato ho son tots, no cal que siguin de la elite. Tinc la sort de coneixer a molts corredors i de fet no tinc especial desig de coneixer a ningu, pero per posar-ni algun, diguem en Julio Enrique i en Martin Fiz 13-Què en penses de l’atletisme professional? Una forma molt dura de guanyar-se la vida 14- Consideres que tots els teus atletes es mouen sota un concepte romàntic i amateur de l’atletisme ? Si, crec que ara mateix al Maimakansu no n’hi ha que pensin en guanyar calers a les curses 15-Quin plaer et produeix una cursa popular ? descriu-lo Depen en part de la meteorologia perque m’agradi mes o menys, es a dir si fa vent, fred I plou com va pasar a Sevilla 2005, no em dona cap plaer, pero si el temps acompanya, puc gaudir del plaer d’esforçar-me i veure que van passant els kms i a partir d’una distancia començar a no notar les cames i una certa euforia (produida per les endorfines). Tambe puc disfrutar de la companyia d’altres corredors, tant a la cursa com a l’anada i la tornada. Tambe m’agrada rebre obsequis i trofeus si cal. Disfruto tambe un cop acabat amb una bona dutxa (amb aigua calenta) i una bona cervesa amb els companys, amb la sensacio d’haver-la guanyat. Salvador Carbonell i la seva familia i amb el maima en el sopar del seu 60ª aniversari 16-Com t’ho fas per fer tantes i tantes inscripcions,etc . . . . . . d’atletes durant tot l’any ? Tal com he dit, nomes es necesita una base de dades i un xic de temps, amb practica es fa molt facil i rapid. Si que sovint avanço els diners, pero et puc dir que en els darrers deu anys nomes dues vegades he perdut el que val l’inscripcio, pero totes dues vegades m’ha quedat una tovallola de record. 17-La relació amb el Patronat Municipal d’Esports de Mataró com la consideres? Em sembla que es bona pero tambe penso que es pot millorar. 18- Hi ha el recolzament que caldria per part de les entitats municipals en el món atlètic o són les mans privades les que tiren endavant el món atlètic mataroní? Penso que son els privats els que tirem del carro, em conformo que les entitats municipals no ens posin pals a les rodes i que de tant en tant treguin els rocs del cami. 19-Quin és el límit d’un atleta? Patir o disfrutar, on està la frontera? Penso que un atleta ha d’ entrenar per posar el limit entre patir i gaudir, com mes amunt millor. Si participes amb poc entrenament segur que patiras mes aviat o aniras mes poc a poc. 20-Com veus la colla Maimakansu d’aquí deu anys ? Hi ha projectes de futur ? Estem parlant de formalitzar la colla com a entitat esportiva sense anim de lucre, i volem continuar ensenyant el nostre logo i la nostra filosofia arreu del mon. Entrevista realitzada per Alvar Sàez. Col.laboladors: Marc Vilaseca i Joaquim Alabarce Fotos cedides per en Salvador Carbonell. Web : http://www.elsatletes.com/

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari