REPTE 500: 11ª etapa: Castellfollit de la Roca-Figueres

0
31

26 de juny de 2007.- El Bcn press-repte 500 arriba, ara sí, a la recta final: l’onzena etapa és la penúltima, i el Carlos ja ha assumit que, a efectes psicològics, a aquesta és l’última. “La 12ª, la de Figueres a Girona, me la penso prendre com un passeig, una mena de festa per a celebrar que ja hi som, així que és com si d’alguna manera no existís”, explica.
Durant la sessió del matí, el Carlos torna a passar pàgina i entra en una nova comarca, la de l’Empordà. El cèlebre escriptor Josep Pla la va definir com “un impressionant laboratori meteorològic”, i certament el temps ens desconcerta: després d’uns dies de sol, calor i xafugor, en aquesta 11ª etapa els núvols fan acte de presència, la pluja comença a mullar l’asfalt i fins i tot fa una mica de fresca. Això sí: el famós vent empordanès, la Tramuntana, s’amaga per avui! En definitiva, unes condicions perfecte per a córrer. Els primers quilòmetres transcorren per pobles que val la pena veure: des de la mateixa sortida a Castellfollit de la Roca fins a l’espectacular Besalú, ara tan de moda pel llibre de Martí Gironell. La jornada de matí continua per la carretera d’Olot (N-260) i finalitza a Queixàs, a 19 km de Figueres. La d’avui és una altra d’aquelles etapes ‘curtes’ (39 km: psicològicament és bo, perquè no hi és el 4 al davant…).| En aquest mateix punt, la cruïlla de la carretera d’Olot amb Queixàs, reemprenem la marxa a la tarda. Acaba de començar a ploure, però ha afluixat i el cel, lleugerament tapat, es converteix en l’aliat del Carlos. Aquest darrer tram el farà en companyia del Germán, amic i aficionat ocasional a les llargues distàncies. De fet, no és la primera vegada que en Germán participa en una mitja, i per això sap el que és patir de valent a l’asfalt! El genoll dret del Carlos continua sent el gran –i, de fet, l’únic- problema, però la meta és tan a prop que ell prefereix tancar els ulls i fer veure que aquí no passa res. Això sí, els que el seguim veiem com apreta les dents de tant en tant. La nostra fisio, la Diana, se’l mira amb cara de preocupació, però no ens amoïnem, perquè alhora veiem que en Germán compleix a la perfecció la seva ‘feina’ d’acompanyant: xerra amb el Carlos, corren conversant i tot plegat resulta més fàcil per al protagonista del Repte. El perfil d’aquesta etapa és suau: ja han quedat enrere les grans rampes pronunciades de les etapes anteriors, de manera que les pujades i baixades suaus semblen un regal del cel. Els pobles i els petits nuclis habitats van passant: Navata, Taravaus, el Mas Pau, Avinyonet de Puigventós, Vilafant i, finalment… Figueres, capital de l’Alt Empordà. La sessió de la tarda ha durant una mica menys de dues hores, el temps que han necessitat en Carlos i en Germán per completar els gairebé 20 km de la tarda amb calma. Ara sí: el Bcn press – repte 500 ja és a punt d’acabar. Només queda la 12ª etapa: “Carlos, això està fet!”.

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari