10ª etapa: Ripoll – Castellfollit de la Roca

0
18

25 de juny de 2007.- Quan va començar el Bcn press-repte 500, li vam preguntar al Carlos on preveia trobar les dificultats. Dit d’una altra manera: quins serien els punts crítics d’aquesta volta a Catalunya inèdita. Ell ho tenia molt clar: “entre la setena i la novena etapa”. La realitat li va donar la raó, perquè aquestes etapes van resultar tan dures que –especialment durant la novena– va estar a punt de plegar. Ara, però, el Carlos ha arribat a la 10ª etapa, i comença a respirar: només resten tres etapes per endavant, inclosa la d’avui, dilluns 25 de juny. Després de la duríssima etapa d’ahir -47 km, la majoria dels quals de pujada-, ha decidit donar-se un respir i ajorna la sortida del matí una hora, de manera que comença a córrer a les 8h en comptes de a les 7h, com és habitual en ell. L’etapa del matí transcorre amb inesperada normalitat: algunes pujades, algunes baixades, un ritme extremadament tranquil i, sobretot, gaudir de la sensació que això ja s’acaba, que el repte comença a estar a la butxaca. A poc a poc, sense presses, deixa enrere Sant Joan de les Abadesses i continua més enllà, en direcció Est. Després de superar la lluita de la jornada anterior, el Carlos ha decidit ‘regalar-se’ una sessió de matí tranquil·la i apacible.| Avui l’etapa compta amb dos alicients especials: el primer és que és una mica més curta (uns 38 km), i això, com diu el Carlos, “psicològicament ajuda molt”. La segona és que a la sessió de la tarda tornarà a tenir companyia, en aquesta ocasió de dos amics corredors. Un d’ells, per cert, és el David Fernández, al qual hem concedit el ‘títol’ de ‘fotògraf oficial’ de la prova. El David és un complet esportista, capaç de córrer la seva primera mitja marató (Granollers’07) en 1h35’, mentre que l’Òscar és un excel·lent fondista, que acredita 1h12’ en la mateixa prova de la mitja. La companyia de dos amics corrent al seu costat no només es nota en el bon ambient i el clima d’optimisme, sinó també en el ritme, que és més viu de l’habitual. “En alguns trams hem corregut per sota de cinc minuts el quilòmetre”, explica el Carlos, conscient que aquest ritme –absolutament normal en un entrenament ordinari- constitueix una proesa a aquestes alçades. Després de deixar enrere Olot, l’etapa finalitza a Castellfollit de la Roca, un poble de gran riquesa paisatgística. Tot plegat, un bon auguri per a aquesta recta final del repte. Demà, dimarts 26 de juny, el Carlos començarà la penúltima etapa. Per a ell és, en realitat, com si fos l’última, perquè ja s’ha promès que la 12ª etapa serà un passeig triomfal, un premi de satisfacció en forma de marató. “Si no se’m cau una cama pel camí, podeu estar segurs que arribaré dimecres a Girona!”, afirma en to de broma. Perfecte, Carlos! Et prenem la paraula!

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari