Lluís Baella. Matagalls en 8h31 minuts….

0
38

Breu biografia:
Em dic Lluís Baella, sóc Andorrà (tot i que des del 1999 visc i treballo al Vallès Oriental) i sempre m\’ha agradat fer esport en general, i córrer i la muntanya en particular. Edat: sóc del 1970. Tinc, per tant, 36 anys. professió: vaig estudiar magisteri i psicopedagogia, i actualment treballo de professor a l\’Escola Pia de Granollers. Dono classes de català i també estic a la mediateca (la biblioteca de tota la vida, però amb ordinadors, aparells audiovisuals… i llibres, naturalment). Com li va donar per fer la Matagalls corrents? Quan estava a Andorra, sobretot durant la dècada dels 90, vaig participar de manera regular a les curses de muntanya (travesses) organitzades al país. Ja aleshores vaig sentir parlar de la Mm i amb altres companys vam estar a punt de participar-hi un parell de cops. Al final no va poder ser, però em van quedar les ganes de fer-la. Vivint al Vallès la cursa la tenia molt a prop, però casant-me, tenint nens, etc. no estava en forma per apuntar-m’hi. L\’any passat, però, em vaig preparar i va ser quan m\’hi vaig presentar per primer cop. Com que no tenia cap mena d\’expectativa ni de pressió, vaig anar fent al meu ritme (corrent als plans i a les baixades i anat més lent a les pujades). Enguany, com que tenia l\’experiència de la participació anterior, vaig mirar de millorar el temps del 2005. Quantes participacions? Dues: la del 2005 i la del 2006. Espera tornar a baixar la marca? Vaig anar bastant al meu límit, tot i que cap a la meitat de la cursa (al voltant de St. Llorenç Savall) em vaig trobar malament físicament: estava força marejat, suposo que per la beguda que vaig ingerir. És a dir, sí que m’agradaria baixar la marca, però si ho aconseguís (que no és evident), poc temps podria rebaixar a la marca d’enguany.| Altres Curses? Doncs cap des del 1996 fins a la Mm de l\’any passat. Després de l’edició del 2005 la meva dona es va posar a estudiar oposicions i no vaig tornar a córrer fins al mes de maig. Ara que ja no tenim oposicions a casa espero poder participar en altres curses de muntanya que em permetin passar-m’ho bé i estar en forma. Marques en Mitja Marató i Marató? No he participat mai a cap mitja marató o marató. A on no pot córrer durant la Matagalls? Els llocs on no vaig córrer durant la Matagalls van ser sobretot a la pujada a La Mola i la darrera pujada de Monistrol a Montserrat, tot i que en ambdues ascensions vaig mirar de córrer als plans que hi vas trobant. Hi ha altres llocs on, tot i córrer, ho he de fer molt lent: per exemple, d’Aiguafreda als cingles de Bertí, de Matadepera fins al Collet del Queixal o la pujada que hi ha abans del poble de Vacarisses… En aquests llocs potser aniria més ràpid caminant de pressa, però intento fer-ho corrents per no trencar el ritme. A quin ritme va? La mitja és de 10 km/hora, tot i que és evident que com que a les pujades vaig força més lent, el ritme al pla i sobretot a les baixades és més alt. Sempre sol? Doncs bàsicament sí. L\’any passat vaig anar una estona amb un noi molt trempat d\’Arenys i enguany, amb un altre company vam córrer junts des de la sortida fins al Tagamanent. Estan oberts els controls? Aquest és un aspecte que abans de la sortida m’amoïnava una mica. A la normativa de la Mm que et donen a la sortida recomanen sortir dels últims si vols fer un bon temps, precisament per garantir trobar els controls oberts. A mi m’interessava sortir relativament aviat per tenir més hores de llum, la qual cosa estava en contradicció amb la normativa. Al final vaig decidir sortir aviat (a les 17.41) i sempre vaig trobar gent als controls que, potser no estar encara oberts oficialment, em van segellar sempre la documentació i em van rebre i tractar de manera excel•lent. Des d’aquí aprofito per fer-los arribar el meu agraïment. Quina és la preparació durant l\’any i la preparació específica? Durant l’any miro de córrer de manera regular. A l’hivern faig esquí de pista i esquí de muntanya quan puc. Quan vivia a Andorra l’accés a la neu m’era molt més fàcil. Vivint a Granollers esquio menys del que voldria. També m’agrada molt la bicicleta. Específicament per a la Mm procuro fer alta muntanya a l’estiu, bàsicament a l’agost, i unes tres setmanes abans de la prova entreno llargues distàncies en els mateixos trams per on transcorre la Mm. Material que fa servir? Utilitzo un calçat tècnic i lleuger: sabatilles de muntanya de competició. En aquest sentit em deixo aconsellar per en Toni, de la botiga L’aire, de Granollers (www.lairesports.com). És un gran especialista del tema. A més corro amb camel back per poder-me hidratar al llarg del recorregut. No faig servir pals. Els pantalons i la samarreta són d’aquests materials que absorbeixen la suor. Què menja durant la cursa? Poc, bec molt més que no pas menjo. Enguany m’ha anat molt bé prendre té calent amb força sucre que em preparava en Frederic Monmany, un gran amic i veterà de la Mm que em feia d’assistència. També vaig menjar fruita, alguna galeta… i sobretot vaig beure aigua. Té alguna assistència ? Aquest any sí. El passat no en vaig tenir i vaig trobar a faltar algú als avituallaments que et donés suport. En aquesta edició vaig convèncer la Sandra, la meva dona, i el mencionat Frederic, i em vaig trobar molt, molt recolzat i acompanyat. La meva dona havia de fer l’assistència des de la sortida fins a St. Llorenç Savall i en Frederic des de St. Llorenç fins a l’arribada. A St. Llorenç, però, com que la meva dona em va veure desanimat perquè em trobava marejat, ja va continuar amb en Frederic fins a Montserrat. Ja he dit que la seva presència em va ajudar molt. Consells per fer la Matagalls la primera vegada. Segurament molt semblants als que has de seguir si l’has feta alguna vegada: anar al ritme per al qual estàs preparat i has entrenat, si tens l’oportunitat reconèixer prèviament el terreny, hidratar-se i menjar poques quantitats però de manera periòdica… i tenir clar a on et fiques si realment vols acabar. Consells per millorar el temps. Un molt important, almenys des del meu punt de vista, és conèixer el recorregut. Això t’ajuda a no perdre’t i a dosificar l’esforç, que és un altre factor determinant a l’hora de millorar el temps. Consells per fer-la corrent. Estar ben preparat físicament, haver entrenat distàncies llargues (aproximades a la distància de la prova) durant les setmanes i dies i previs a la cursa, dosificar l’esforç en funció del tram on et trobes en cada moment i ser fort mentalment (la cursa és molt llarga i passes per bons i mals moments; en aquests darrers has de fer el cor fort i tirar endavant fins tornar a trobar-te mi-llor). Alguna anècdota de la prova. En l’edició del 2005, quan vaig arribar al darrer control que hi ha poc després del poble de Monistrol, vaig haver de demanar als nois i noies del control que em deixessin trucar per avisar a casa que ja em quedava poc per assolir la meta. A la sortida de la prova havia plogut tant que el mòbil que duia a la motxilla s’havia mort ofegat. Me’n vaig adonar quan, entre Vacarisses i Monistrol, vaig voler trucar i l’aparell ni s’engegava. Per sort els mòbils d’aquells nois i noies si funcionaven i vaig poder avisar que ja arribava al monestir de Montserrat i que em vinguessin a recollir. Tothom la pot fer ? La pot fer tothom que estigui preparat físicament i mentalment per recórrer gairebé 84 quilòmetres en menys de 24 hores. Inscriure-s’hi sense estar entrenat és una temeritat i la certesa que aquella persona patirà moltíssim i no voldrà sentir parlar mai més de la Mm. Vols afegir alguna cosa més? Aprofito per felicitar a tots els participants i els organitzadors per fer possible que el repte de Mossèn Oliveras de l’any 1904 continuï sent una realitat que cada any il•lusiona tantíssima gent.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari