XXI Ronda del Carançà a Prats de Balaguer

0
61

Dissabte vaig corre a Terrassa per fer un escalfament abans de viatjar al Coflent per participar en la XXI Ronda del Carançà a Prats de Balaguer. La Marta i en Josep volen eliminar-me d’aquest món i m’han proposat fer La Porta del Cel a principis d’agost en menys de 24 hores … (:-/) De fet, tots dos, mentre jo viatjava direcció Fontpedrosa, corrien la Núria-Queralt per entrar en calor, i això em va fer veure que si no em moc faré el pena el dia de la “quedada”. La setmana passada vaig poder assabentar-me de la meva condició física després de dos anys en pana al baguejar a la cursa del Pedraforca i vull afrontar una altra fita semblant encara que un pèl menys exigent, però amb tiretes arrossegades encara de Saldes. No em trobo gairebé ningú en tot el trajecte i l’espessa boira que jeu abans d’arribar a Puigcerdà m’ha refreda encara més les meves amortides ganes de posar-me a córrer en pocs minuts. He dormit poc i encara que la cursa del dia abans fos un passeig les meves cames no em deien el mateix i així assoleixo la primera fita d’arribar a Fontpedrosa. | La sortida encara resta a un parell i mig de quilòmetres i més concretament a Prats de Balaguer on hi ha els Banys de Sant Tomàs . Arribo dels primers, per no perdre el costum i faig la inscripció. 10€ i em donem una samarreta i uns guants, a més un tiquet per la fideuà de cloenda. Demano una butlleta informativa de la Ronda i tot llegint m’he n’adono que està en francès i Català ! Hi ha poc ambient. A les 8 sortim els competidors, a les 8:30 els randonneurs i més tard una cursa infantil. De corredors en serem una vuitantena a ull generós que restem a la sortida. Particularment m’encanta córrer a França. Tenen una altra filosofia i això és nota amb la tranquil·litat en que s’ho agafen tot plegat. Esdevé una cursa casolana on pràcticament tot el poble hi participa amb un caire festívol i simpàtic que t’arrossega emotivament. Unes darreres notes informatives per megafonia i conpte enrere a la veu de “Vous partir” ! Tot i el desnivell no és una cursa tècnica i si hom està una mica preparat pot fer-se ràpida, dintre de l’esforç que requereix un desnivell positiu de 1625 m. Els quatre primers quilòmetres pugem uns 700 metres de desnivell. El recorregut és força entretingut . Cal remarcar els avituallament, un cada 2 quilòmetres, que degut a la calorada que cau no estan de més. A Collets demano que em facin una foto amb la càmara que porto i que vaig captant las peculiaritats del circuit.. A partir d’ací la cosa s’empina força i l’objectiu és arribar per primera vegada al Coll Mitjà, cosa que assoleixo arrossegant-me. Com he dit abans duc una càmara de fotos a sobre. Fa tres anys que corro gairebé sempre amb una, això de les digitals… Per primera vegada aprofito la cursa per fer uns mini-videos i la cosa ha resultat ser molt il·lustrativa a l’hora d’explicar-la. Mentre camino o corro vaig contant el que faig i on he d’anar a petar. M’imagino que deu pensar la resta quan hem veuen arribar xerrant tot sol quan no deixo d’esbufegar pel cansament. A partir del Coll Mitjà iniciem la conquesta del cim Redoun i punt més elevat de la cursa de 2677 metres i la qual cosa la gravo en directe. Després de pujar moltes muntanyes per fi tinc una mostra de com assoleixo l’objectiu. Un cop recuperat i feta la foto corresponent inicio el descens amb molta cura i càmara en mà. Encara resto al quilòmetre 7. De nou el Col Mitjà per iniciar la segona fita i és coronar el cim Gallinas, aquest de 2.600 m i un pèl de dificultat més accentuat que el Redoun. Vaig dels darrers. Potser tinc al darrera no més de 20 atletes. Jo vaig a lo meu i estic força animat. Lo de menys és el temps que trigaré i lo més important és el fet de poder repitzar de nou l’alta muntanya. Pas a pas , per fi, arribo a la Gallinas. Recupero fores i demano que em facin una foto. Li pregunto a un organitzador si sempre fan el mateix recorregut. Tinc el francès molt rovellat i costa d’explicar-me fins que el sento dir una paraula en català. A partir de llavors tot canvia i e corredor que ve al meu darrere resulta ser fill de la Fuliola. Parlar català amb francesos de la Catalunya Nord em fa molta il·lusió. Inicio el descens definitiu i continu fins l’arribada. Dels 2600 metres del qm 8 torno a passar pel Coll Mitjà un qm després a 2.300 m. Ara la baixada és més fàcil tot i haver d’anar amb cura i efectivament ensopego i dono un parell de giravolts pel terra, però no deixo anar la càmara tot i els cops que rebo a la mà. No ha estat res i sol resta fer els darrers 6 quilòmetres pel mateix lloc d’ascensió tot encreuant-nos amb els randonneurs que encara pugen. Els dos darrers quilòmetres són de camí amb forta pendent fins que veiem Prats. A l’arribada força animació, cosa que he d’agrair per les 3hores i 35 minuts que he trigat en fer la cursa. M’ha tocat el sol de ple i estic acalorat. No trobo cap ombra i l’angúnia és insuportable. He tornat a parlar més d’un cop amb Català fins que mentre ens recuperem amb xoriç , botifarra negra i refrescos un grup de sis o set persones es preparen per amenitzar l’ocasió. La meva sorpresa va ser que totes les cançons eren en Català ! Va arribar l’hora de la fideuà i desprès de fer una mica de cua i amb les cançons, algunes conegudes com el meu avi, etc i d’altres de la terra com Parlem Català o Som Catalans vaig allunyar-me, emocionat de Prats tot i tenir l’entrada gratuïta als Banys de Sant Tomàs. Resten molts quilòmetres fins a Mollerussa i fa molta calor. Una cursa que de ben segur la tornaré a fer.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.