Crònica caminada Sant Joan de Vilatorrada

0
23

Jo també tinc d´explicar que ha estat un cap de setmana memorable i d´immensa alegria. Com que aquesta setmana volia engrescar a casa a fer una caminada, vaig buscar per aquest mon de les caminades si veia alguna que fos adient per tots cinc i ves per on, veig que a Sant Joan de Vilatorrada hi ha anunciada una caminada d´uns tretze quilòmetres. Durant tota la setmana vaig anar preparant als de casa per fer-la i sense tenir d´esforçar-m´hi massa a les 07:00 ja estem calçats dins el cotxe en direcció a aquest poble que, encara que em sonava d´haver-lo vist, no tenia cap més referència. A mitja setmana vaig escriure un mail a l´ajuntament per assegurar-me i si, diu que si. Arribem cap el lloc on ens diuen i no hi havia massa gent. Els pregunto que si era allà la caminada i es veu que tampoc ho sabien, tot i que veig que algú els envia que la Pça. de Catalunya, que es veu que era el nou lloc de sortida. Ara si que veiem un munt de gent de totes les edats. Recollim el nostre cartró de pas de controls i resguard de conforme estàs inscrit i de seguida un bon tall de coca amb xocolata i un rajolí de vi de mistela per ben començar. | Després d´una tronada de pólvora un munt de gent ens disposem a recórrer per uns indrets amb unes vistes meravelloses de la serralada de Montserrat i uns camps de blat de colors verds diversos sovintejats de roselles i fem dos grups. Un el més fort, de la Marisol. l´Oriol i l´Elisabet i el segon una mica més endarrerit amb l´Anna i jo. Vam aprofitar per xerrar molt i em va explicar uns divuit acudits molt ben explicats. Anàvem fent camí i de vegades veiem la resta de la nostra família. Ens aturàvem a fer alguna fotografia fins arribar a una ermita on ens van avituallar amb un bon tall de pizza de ceba amb formatge, ametlles i avellanes aigües i sucs. A l´arribada fem connexió de tot el nucli familiar; però tornem a formar els dos grups. Llavors fem una trucada al mòbil de l´Eli per fer-nos una idea de quina distància ens prenen i amb l´Anna ens establim una estratègia de persecució que culmina fins arribar anar tots agrupats. Passem per llocs molt bonics, granges, recs i horts molt ben cuidats. També amb olors de bestiar que ens recorda que ens trobem també en un medi rural. La darrera part l´agafem amb ganes i establim ara tres grups. Es veu que casa tots som molt competitius. L´Eli va amb un grup de noies i arriba una bona estona abans que el segon grup amb l´Oriol i la Marisol i nosaltres arribem tot havent disfrutat d´un dia de nou inoblidable d´excursió familiar. A més hem conegut uns camps i llocs que si no fos per aquestes oportunitats que ens brinden aquests pobles no tindríem. Espero repetir-la, però: és clar. Ja no serà el mateix. Per fer-ho més ben arrodonit acabem anant a dinar a casa els pares que com sempre volen que els anem a trencar la tranquil·litat de Vacarisses davant el marc incomparable de les vistes a Montserrat.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari