CURSES DE CROS A CATALUNYA

0
34

Una vegada finalitzats tots els campionats d’Espanya de cros, en totes les seves categories, crec que val la pena fer un balanç d’aquesta especialitat per tal de conèixer on ens trobem actualment dins de l’àmbit de les curses de camp a través. En el seu moment, també ho faré de la marxa atlètica, de la qual ja tinc finalitzat el meu comentari, com així mateix de totes les altres especialitats; una vegada desenvolupats els seus respectius campionats d’Espanya, i també de l’actual Àrea Tècnica de la FCA, però avui sols toca parlar de cros. Si fem una ullada a la taula comparativa dels anys 2005 – 2006, es veu clarament que l’evolució d’aquestes competicions té molt que desitjar donat que, cada cop estem una mica més lluny, del que hauria de ser degut al volum de clubs i llicències que sempre ha tingut, i encara té, Catalunya; potser la que més de totes les autonomies espanyoles. Això, sense comptabilitzar el nombre d’atletes de les curses populars encara no federats, que es compten per milers, i a la gran quantitat de competicions del nostre calendari català, conformant un gran actiu que la nostra Federació no ha pogut encara trobar el sistema adequat per a capitalitzar-ho. Per una part el propi President sap que en la seva Junta Directiva no hi ha la persona capacitada per realitzar-lo i per una altra part, mai s’ha presentat un projecte seriós per part del responsable d’aquest sector, per tal de poder aturar aquesta important davallada, la qual cosa es pot comprovar si fem un repàs als quadres estadístics que exposo al final d’aquestes reflexions personals.| Els projectes s’han de fer, des d’un principi amb cara i ulls, involucrant als millors entrenadors de Catalunya i a tota aquella gent que sempre ha estat al peu del canó en aquesta especialitat. No val que, segons on bufi el vent, s’incorporin durant la temporada nous tècnics per anar tapant els forats produïts per una deficient planificació, amb gent molt vàlida, però que no han pogut intervenir des d’un principi en un projecte que ha de ser comú entre tots. Les coses no es poden millorar d’avui per demà ja que el nostre esport necessita el seu temps, perquè tant els clubs com els entrenadors, puguin treballar adequadament en la formació de les noves generacions d’atletes. Però, la millora no la trobarem eliminant competicions com el “Circuit Català de Cros” o l’encontre de les “4 Províncies Catalanes” que, malgrat la seva precarietat dels últims anys en quant a participació es refereix, no deixaven de ser un punt de trobada per a atletes principiants i de promoció, per tal de poder comprovar les seves possibilitats en aquest tipus d’atletisme tan atractiu com a formatiu. Tan sols per aquest detall, mai una Federació ha d’eliminar competicions sinó que ha de treballar encara més fort, per tal de trobar les solucions a aquests problemes. Tan sols per això, hauria de dimitir el responsable que va prendre aquesta equivocada decisió que, una vegada més, ha posat en evidència la seva falta de criteri, experiència i coneixements en un sector tan important com és el cros, encara que tots tenim molt clar el perquè desprès de 5 anys, sense aportar quelcom més positiu per aquest col·lectiu, encara continuï com a responsable d’uns altres sectors molt importants de l’atletisme català.! Però això tindrà la seva lectura en un pròxim comentari personal. Però la meva pregunta i la de molta gent és el perquè ara el senyor President de la FCA va dient a tot aquell que el vulgui escoltar “que somos los primeros en todas las categorías” (diari Sport del 21/03/06), però on deixa de dir de quines especialitats està parlant; ja que tots tenim molt clar, que dins del nostre calendari atlètic hi ha moltes i importants especialitats, que també tenen les seves respectives categories, com poden ser les de curses de Cros, Marxa Atlètica, Marató, Proves Combinades, Competicions de Veterans, Proves de Ruta, Mitja Marató, Proves Populars i, la més important de totes, com són les de Competicions de Promoció per a Juvenils i Cadets que han de ser el relleu natural del nostre atletisme d’avui.| Amb molta tristesa he de dir que Catalunya no és el líder en totes elles. Tan sols som els millors en les especialitats de pista coberta i pista a l’aire lliure, en les seves respectives categories, que són les que suposo es refereix el President de la FCA, no fent cap menció, repeteixo, de les altres especialitats, que també conformen el nostre calendari atlètic. No es pot parlar aprofitant oportunitats, per tal de fer-ho d’aquesta forma tan ambigua. Les coses s’han de dir tal com són en el seu conjunt i pel seu propi nom, no amb convencionalismes ni mitges veritats, ja que això no tan sols comporta confusió sinó que tampoc ajuda a aprovar, les assignatures que encara té pendents la Federació Catalana. Ara, quan el Secretari General d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Rafel Niubò, diu molt clar, entre d’altres importants notícies, que es “necessiten conèixer infraestructures i projectes” per tal de poder donar suport econòmic a les Federacions, veurem del que és capaç de presentar l’actual “Àrea Tècnica”, per tal de ser mereixedors d’aquesta ajuda que ens ofereix el Govern Català. Conclusions finals De les 24 curses que conformen el calendari de cros d’aquests 2 últims anys, Catalunya tan sols ha assolit 5 Campions d’Espanya individuals amb José L. Blanco (cros curt) a La Morgal (Astúries), Jaquelín Martin (cros curt) i Rosa Mª. Morató (cros llarg) a Toro, com així mateix en els Campionats Nacionals per a juvenils i cadets del CSD, Alí El Mokhitari en juvenil i la Desirée Monreal en cadets a Santiago de Compostela, varen guanyar aquests títols. En les altres, resten 19 categories, Catalunya no té cap altre campió individual encara que sí, té atletes que varen tenir unes dignes actuacions. Dades recopilades dels rànkings de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (Abril de 2006)

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari