Marxa de les Ermites

0
37

Vaig llegir al "Calendari d´altres proves" de l´admirat Josep Mª Torras a l´apartat que relacionava aquesta marxa. Vaig llegir que s´organitzava la vint-i-setena marxa de les ermites a Lloret, i vaig anar-hi amb el meu plançó. <br> Davant l´Ajuntament de Lloret vam poder recollir els dos cartrons i documentació; la del meu fill ´Oriol i la meva, per fer un acurat seguiment de la marxa i passar pels llocs dels controls prefixats controls. Pensava que era com altres que la gent surt sense tret: però no; hi havia sortida a l´estil cursa amb corredors vestits amb indumentària atlètica clàssica, cuixa a la fresca i espatlles al vent. | Pel bell mig de Lloret i amb un gran desplegament de policia local i voluntaris, anem a pas de caminant, travessant carrers i carreteres, fins a uns camins que podem anar resseguint gràficament amb un plànol perfecte dels llocs per on passarem, així com noms, alçades i una esplèndida informació. Un munt de fletxes per no perdre´s, guix per terra i els qms. ben marcats amb uns fulls plastificats per la colla Xino-Xano. Parada a la primera ermita on trobem les primeres ampolles d´aigua i taronges i llimones a dojo que et posaven les dents llargues i tot molt ben muntat i amb les seves mesures de conservació d´entorn per llençar les pells. Travessem una i altra vegada una de les vies principals d´entrada a la vila de Lloret i sempre sota l´atenta mirada del suport abans mencionat. Gaudim del paisatge i de la companyia de gent de totes les edats: senyores i senyors, nois i noies, que fan de la caminada una raó de joia. Ens aturem sovint a fer-nos alguna fotografia de record i avancem tot fent la xerrada amb el meu company de caminada, a l´hora fill, que s´estrenava a una distància de divuit quilòmetres: és més, apreciats lectors, a la pujada que ens duu a l´Ermita de Santa Cristina em diu: "papa, que no pots anar més ràpid?", "ves dalt i m´esperes, Ori". Ermita a ermita, indret darrera indret avancem i aviat amb la mirada al mar, ja intuïm que la marxa aviat arribarà a la seva fi, sense oblidar que caminar cansa i que la gana apreta, i podrem donar-li veu quan arribem a la platja, al costat de l´ajuntament d´on hem sortit una estona abans, i on una bona colla de gent ens dona unes delicioses llesques de pa de pagès amb truita, d´aquell ou que no fa mal, pebrots verds escalivats, amanides i uns porrons de vi negre per matar el cuc. El meu pensament posat amb algú que al mateix moment feia una marató a Barcelona amb la promesa de fer-la gran, i sembla que si té bon futur. Salut a tots. Pep

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.