Marxa de les Ermites

0
14

Vaig llegir al "Calendari d´altres proves" de l´admirat Josep Mª Torras a l´apartat que relacionava aquesta marxa. Vaig llegir que s´organitzava la vint-i-setena marxa de les ermites a Lloret, i vaig anar-hi amb el meu plançó. <br> Davant l´Ajuntament de Lloret vam poder recollir els dos cartrons i documentació; la del meu fill ´Oriol i la meva, per fer un acurat seguiment de la marxa i passar pels llocs dels controls prefixats controls. Pensava que era com altres que la gent surt sense tret: però no; hi havia sortida a l´estil cursa amb corredors vestits amb indumentària atlètica clàssica, cuixa a la fresca i espatlles al vent. | Pel bell mig de Lloret i amb un gran desplegament de policia local i voluntaris, anem a pas de caminant, travessant carrers i carreteres, fins a uns camins que podem anar resseguint gràficament amb un plànol perfecte dels llocs per on passarem, així com noms, alçades i una esplèndida informació. Un munt de fletxes per no perdre´s, guix per terra i els qms. ben marcats amb uns fulls plastificats per la colla Xino-Xano. Parada a la primera ermita on trobem les primeres ampolles d´aigua i taronges i llimones a dojo que et posaven les dents llargues i tot molt ben muntat i amb les seves mesures de conservació d´entorn per llençar les pells. Travessem una i altra vegada una de les vies principals d´entrada a la vila de Lloret i sempre sota l´atenta mirada del suport abans mencionat. Gaudim del paisatge i de la companyia de gent de totes les edats: senyores i senyors, nois i noies, que fan de la caminada una raó de joia. Ens aturem sovint a fer-nos alguna fotografia de record i avancem tot fent la xerrada amb el meu company de caminada, a l´hora fill, que s´estrenava a una distància de divuit quilòmetres: és més, apreciats lectors, a la pujada que ens duu a l´Ermita de Santa Cristina em diu: "papa, que no pots anar més ràpid?", "ves dalt i m´esperes, Ori". Ermita a ermita, indret darrera indret avancem i aviat amb la mirada al mar, ja intuïm que la marxa aviat arribarà a la seva fi, sense oblidar que caminar cansa i que la gana apreta, i podrem donar-li veu quan arribem a la platja, al costat de l´ajuntament d´on hem sortit una estona abans, i on una bona colla de gent ens dona unes delicioses llesques de pa de pagès amb truita, d´aquell ou que no fa mal, pebrots verds escalivats, amanides i uns porrons de vi negre per matar el cuc. El meu pensament posat amb algú que al mateix moment feia una marató a Barcelona amb la promesa de fer-la gran, i sembla que si té bon futur. Salut a tots. Pep

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari