Coll Formic, dissabte 17 de setembre del 2005

0
19

Són les 12 i estem fent cua per tenir l´hora de sortida, plou. Comencem a trobar coneguts. Una mica abans de la 1 plega de ploure i ens donen les 17:31. Anem a dinar i passar les hores que falten. Xerrem amb mes coneguts. A les 5 ja estem tots esperant la sortida. Fa fresqueta. A les 5:15 comença a ploure molt, cau pedra i tot. Ja estem xops i amb fred. Jo penso que és una bestiesa sortir, que mes val anar cap a casa però aquest any jo vaig amb en Marc i el Pascual, tots dos de 17 anys, és la seva segona Matagalls-Montserrat i tenen molta il.lusió. El Josep, el pare d´en Marc, va amb el bon amic Paco. 17:31 Sortim puntuals. La idea era caminar les pujades i trotar el pla i les baixades però quan comencem estem glaçats i trotem per passar el fred. Plou i plou i plou quasi sense treva. Quan plou en Marc diu que correm fins fugir de la pluja, ho fem i així passem l´estona i de pas el primer control. La baixada a Aiguafreda rellisca però anem be i en algun moment deixa de ploure. Guardem els cangurs però estem xops de dalt a baix, ai el peus! i ai si torna a ploure! A Aiguafreda ens anima en Massa i el Marc agafa una empenta que el fa pujar rapidíssim, em costa seguir-lo, vaja, de fet m´espera ell a dalt dels cingles. Anem avançant, passem el control 2, els ànims estan molt alts i després de 21 qm arribem al primer avituallament sòlid, el Josep ha passat fa tres quarts d´hora. El codonyat el trobem excel.lent. Ens posem els frontals i continuem. El Marc va davant. És impressionant com recorda parts dels camí que va fer l´any passat i com veu totes les marques. Seguim caminant i trotant fins al Coll de Poses on tornem a menjar i beure be. També anem passant controls. Tenim al cap que volem baixar corrent fins a Sant Llorenç Savall. La baixada no és tota baixada i el terreny no és fàcil però correm una mica i a més a més ens trobem amb companys d´altres marxes i xerrem. Passem una estona molt agradable tot i que no acaba d´arribar mai el poble.| Finalment arribem a Sant Llorenç a dos quarts d´una, una hora i mitja darrera en Josep i en Paco. Molt menjar i beure i el Salva Pou que fa fotos, també veig altres coneguts com en Joan Antoni Monferrer. Aquí toca avituallar-se molt be i fer estiraments, és un punt important. Els quilòmetres que falten s´els hi faran molt llargs al Marc i al Pascual, ja en portem 45 i les cames pesen. Sortim de Sant Llorenç i ja no hi forces per trotar gaire però avancem com podem, sembla que tot és pujada. Una mica després de la 1 ens truca en Josep, ja han passat els donuts. Ens fa enveja! Vinga, ànims. Passem l´ermita de les Arenes i cap amunt. El camí entre Sant Llorenç i la riera de les Arenes és molt llarg, són els dos avituallament més separats, 15 qm. Arribem a Matadepera i l´asfalt crema els peus encara que fa molt fred. Baixem com podem fins l´avituallament dels donuts. Trobem l´amic Ramon de Torelló i la seva dona. Tenim molt fred, portem 60 quilòmetres. Ja "només" en falten 23. Amb la xocolata calenta i el donuts ens refem una mica. Vinga, cap amunt. El Marc i en Pascual tenen molta són. El Marc va dient que li surt l´esgotament de la setmana. El Josep ja ha arribat a Montserrat, el Paco ha fet marca personal, 11:10. Estem contents. Finalment arribem a Vacarisses i el Marc em pregunta, encara podriam rebaixar la marca d l´any passat? Carai! Ja cal que ens afanyem però encara es pot. A beure una mica, abrigar-se i fer una cura d´emergència dels peus d´en Marc. Mitjons nets i curació de butllofes sembla que facin miracles. També ajuda que comença a sortir el sol i podem apagar els frontals. El Marc segueix al davant i ens diu que encara que ja es veu Montserrat a prop ell recorda que cal passar per una urbanització on hi ha força pujada. És veritat, passem l´estació de Vacarisses, travessem la carretera i comencem a pujar fins que arribem al control 9. Només ens en falta un. Vinga, cap a Monistrol tant ràpid com podem i fixant-nos molt be amb les marques, no podem perdre temps. Passem Monistrol i comença la pujada. L´últim control és a prop. Cal treure les darreres forces. Truca el Josep, on som? molt a la vora del camí de l´aigua, ens sembla. Doncs si, un parell de minuts i passem el primer tub. Sembla que cada vegada es faci mes dret això i que podriem caure enrere. El Josep ens ve a esperar. I així arribem a les escales al costat del cremallera i finalment les últimes escales, sort que hi ha barana i ens podem agafar. Ja hi som, ho hem aconseguit, arribem a Montserrat després de 15 hores i 45 minuts, mitja hora menys que l´any passat!!!!! Fins la propera! Encara que no se si podré seguir el ritme d´aquest parell gaire temps. Després de dormir i menjar be, tots estem molt recuperats. No hi ha res com tenir 17 anys per recuperar-se ràpid. Pel Josep i jo és la quantitat de marxes i quilòmetres el que fa que el cos ja hi estigui acostumat. Les cames estan pesades i tenim més són que altres dies però estem sorprenentment bé.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari