Coll Formic, dissabte 17 de setembre del 2005

0
50

Són les 12 i estem fent cua per tenir l´hora de sortida, plou. Comencem a trobar coneguts. Una mica abans de la 1 plega de ploure i ens donen les 17:31. Anem a dinar i passar les hores que falten. Xerrem amb mes coneguts. A les 5 ja estem tots esperant la sortida. Fa fresqueta. A les 5:15 comença a ploure molt, cau pedra i tot. Ja estem xops i amb fred. Jo penso que és una bestiesa sortir, que mes val anar cap a casa però aquest any jo vaig amb en Marc i el Pascual, tots dos de 17 anys, és la seva segona Matagalls-Montserrat i tenen molta il.lusió. El Josep, el pare d´en Marc, va amb el bon amic Paco. 17:31 Sortim puntuals. La idea era caminar les pujades i trotar el pla i les baixades però quan comencem estem glaçats i trotem per passar el fred. Plou i plou i plou quasi sense treva. Quan plou en Marc diu que correm fins fugir de la pluja, ho fem i així passem l´estona i de pas el primer control. La baixada a Aiguafreda rellisca però anem be i en algun moment deixa de ploure. Guardem els cangurs però estem xops de dalt a baix, ai el peus! i ai si torna a ploure! A Aiguafreda ens anima en Massa i el Marc agafa una empenta que el fa pujar rapidíssim, em costa seguir-lo, vaja, de fet m´espera ell a dalt dels cingles. Anem avançant, passem el control 2, els ànims estan molt alts i després de 21 qm arribem al primer avituallament sòlid, el Josep ha passat fa tres quarts d´hora. El codonyat el trobem excel.lent. Ens posem els frontals i continuem. El Marc va davant. És impressionant com recorda parts dels camí que va fer l´any passat i com veu totes les marques. Seguim caminant i trotant fins al Coll de Poses on tornem a menjar i beure be. També anem passant controls. Tenim al cap que volem baixar corrent fins a Sant Llorenç Savall. La baixada no és tota baixada i el terreny no és fàcil però correm una mica i a més a més ens trobem amb companys d´altres marxes i xerrem. Passem una estona molt agradable tot i que no acaba d´arribar mai el poble.| Finalment arribem a Sant Llorenç a dos quarts d´una, una hora i mitja darrera en Josep i en Paco. Molt menjar i beure i el Salva Pou que fa fotos, també veig altres coneguts com en Joan Antoni Monferrer. Aquí toca avituallar-se molt be i fer estiraments, és un punt important. Els quilòmetres que falten s´els hi faran molt llargs al Marc i al Pascual, ja en portem 45 i les cames pesen. Sortim de Sant Llorenç i ja no hi forces per trotar gaire però avancem com podem, sembla que tot és pujada. Una mica després de la 1 ens truca en Josep, ja han passat els donuts. Ens fa enveja! Vinga, ànims. Passem l´ermita de les Arenes i cap amunt. El camí entre Sant Llorenç i la riera de les Arenes és molt llarg, són els dos avituallament més separats, 15 qm. Arribem a Matadepera i l´asfalt crema els peus encara que fa molt fred. Baixem com podem fins l´avituallament dels donuts. Trobem l´amic Ramon de Torelló i la seva dona. Tenim molt fred, portem 60 quilòmetres. Ja "només" en falten 23. Amb la xocolata calenta i el donuts ens refem una mica. Vinga, cap amunt. El Marc i en Pascual tenen molta són. El Marc va dient que li surt l´esgotament de la setmana. El Josep ja ha arribat a Montserrat, el Paco ha fet marca personal, 11:10. Estem contents. Finalment arribem a Vacarisses i el Marc em pregunta, encara podriam rebaixar la marca d l´any passat? Carai! Ja cal que ens afanyem però encara es pot. A beure una mica, abrigar-se i fer una cura d´emergència dels peus d´en Marc. Mitjons nets i curació de butllofes sembla que facin miracles. També ajuda que comença a sortir el sol i podem apagar els frontals. El Marc segueix al davant i ens diu que encara que ja es veu Montserrat a prop ell recorda que cal passar per una urbanització on hi ha força pujada. És veritat, passem l´estació de Vacarisses, travessem la carretera i comencem a pujar fins que arribem al control 9. Només ens en falta un. Vinga, cap a Monistrol tant ràpid com podem i fixant-nos molt be amb les marques, no podem perdre temps. Passem Monistrol i comença la pujada. L´últim control és a prop. Cal treure les darreres forces. Truca el Josep, on som? molt a la vora del camí de l´aigua, ens sembla. Doncs si, un parell de minuts i passem el primer tub. Sembla que cada vegada es faci mes dret això i que podriem caure enrere. El Josep ens ve a esperar. I així arribem a les escales al costat del cremallera i finalment les últimes escales, sort que hi ha barana i ens podem agafar. Ja hi som, ho hem aconseguit, arribem a Montserrat després de 15 hores i 45 minuts, mitja hora menys que l´any passat!!!!! Fins la propera! Encara que no se si podré seguir el ritme d´aquest parell gaire temps. Després de dormir i menjar be, tots estem molt recuperats. No hi ha res com tenir 17 anys per recuperar-se ràpid. Pel Josep i jo és la quantitat de marxes i quilòmetres el que fa que el cos ja hi estigui acostumat. Les cames estan pesades i tenim més són que altres dies però estem sorprenentment bé.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada