EL GIMNÀS : EL NOSTRE “AMIC OBLIDAT”

0
48

Hi ha un vell refrany, que com a molts, reflecteix d´una manera tan real com crua, una de les moltes febleses de la nostra condició humana : “Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona … “ I “trona” en lectura d´atletisme de fons, en molts moments. Per exemple : quan ens lesionem, en especial quan erem a prop d´assolir aquell nivell final de “posta a punt”… també quan no acabem de millorar els temps, bo i seguint un bon mètode d´entrenament,…. o bé quan quelcom ens impedeix de mantenir un bon ritme de carrera en competició,… fins i tot quan notem signes i símptomes sug.gestius de sobreentrenament, ….. en aquestes i moltes altres circumstàncies, si ens hi parem a pensar, hi trobem un denominador comú : el nostre sistema muscul.lar, si bé el fem treballar i treballa força eficientment, ho fa probablement amb un dèficit de base i, per tant, “claudica”. Què ens caldría doncs ? : molt fàcil : cuidar-lo i desenvolupar-lo tot preparant-lo convenientment per a poder assumir l´intens treball a que el sotmetrem.| I com i a on es fa això ?: doncs amb treball de muscul.lació AL GIMNÀS !!!. Sí, sí, el gimnàs …..Heus aquí el ( o la ) “ Santa Bárbara “ dels fondistes !!. És curiós, però, com passa en altres temes, malgrat la majoría de corredors (entre els que l´autor d´aquestes ratlles humilment s´hi inclou) reconeixem la conveniència d´un bon treball de gimnàssia i muscul.lació per assolir un bon rendiment, i fins i tot l´aconsellem, la veritat és que hi dediquem ben poca estona en el nostre programa d´entrenaments… Com a molt, ho reduïm a fer els estiraments i, gairebé ben poca cosa més. De fet però, la fisiología de l´esport i de l´atletisme de fons en particular, és ben clara, i no cal ésser cap entès en la matèria com per a poder endevinar-ne almenys els seus trets principals : ens movem per la energía mecànica que generen els muscles, i per això són necessàries dues premises : • disposar d´un suficient i ben administrat aport energètic ( hidrats de carboni sobretot ). • aconsseguir desenvolupar correcta i armònicament totes les qualitats del rendiment muscul.lar : elasticitat, força, potència i resistència. Si només ens dediquem a córrer i prou, desenvoluparem bàsicament la resistència, i depèn del terreny i de la intensitat de l´entrenament, una mica la potència. És evident doncs, que si fem això, ens quedem “coixos“, ja que estem treballant només molt parcialment els nostres muscles, creant fins i tot desequilibris que de ben segur ens limitaran el rendiment, i potser el que és més important, poder ésser el determinant de l´aparició de lesions amb relativa facilitat quan sol.licitem un esforç intens. Vista doncs la base fisiològica que justifica la importància d´aquesta feina d´entrenament al gimnàs, desseguida sorgeix la pregunta següent : Com i quins muscles cal preparar ??. Sobre els mètodes d´entrenament, podem trobar infinitat d´esquemes, la majoría força correctes, i que ens podem auto-aplicar. Tant sols cal tenir en compte que el treball global inclogui totes les qualitats abans esmentades. Els grups muscul.lars a treballar, els podem dividir en tres grups fonamentals : 1.- primer nivell.- intervenen directament a l´esforç de la carrera. -són els quàdriceps, adductors i abductors, isquiotibials, tibials anteriors i posteriors, bessons … sense oblidar els del tormell i peus -. Pel seu paper , mereixeran que els hi dediquem la major part del temps de la preparació. 2.- segon nivell.- intervenen a l´esforç amb un paper secundari, però malgrat això, la seva aportació, resulta primordial, sobretot en els esforços intensos i de llarga durada, com a muscles de suport. -són els glutis, els lumbars i els abdominals-. 3.- muscles accesoris. També cal tenir-los en compte i dedicar-los-hi una certa atenció. Malgrat el seu paper molt secundari a la carrera, ens interessa la seva tonificació de cara a l´armonització general dels sistema muscul.lar del cos. -ens referim als muscles dels braços, cintura, toràcics i coll-. quan i amb quina periodicitat hem de visitar el gimnàs ??. Tot dependrà del moment en que ens trobem en la temporada i dels nostres objectius atlètics . La majoria de tècnics i entrenadors, aconsellen començar la temporada amb unes quantes sessions de gimnàssia general que desperti i posi a tó els muscles després del merescut i necessari descans estival, tot combinant-les amb els primers rodatges. Més endavant, caldrà anar entrant de forma progressiva en el treball dels grups específics. En quan a la periodicitat, ens l´hem de fixar nosaltres mateixos, depenent de les nostres disponibilitats i objectius. Llògicament, a objectius més ambiciosos, l´entrenament global (incloent el de gimnàs) també serà més intens. Com a norma general, s´ accepta que per a cada tres o quatre sessions d´entrenament, li correspondría una de gimnàs, complementada amb un curt rodatge a ritme suau per tal d´ alliberar els detritus de la combustió cel.lular i relaxar dels muscles que hem treballat. El gimnàs,.. aquest nostre vell amic, que ens cal “redescobrir” per tal d´aprofitar tot el seu suport, siguin quines siguin les nostres motivacions per córrer. Quim Martorell i Aymerich Corredor de fons i metge especialista en Medicina Esportiva.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.