EL GIMNÀS : EL NOSTRE “AMIC OBLIDAT”

0
28

Hi ha un vell refrany, que com a molts, reflecteix d´una manera tan real com crua, una de les moltes febleses de la nostra condició humana : “Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona … “ I “trona” en lectura d´atletisme de fons, en molts moments. Per exemple : quan ens lesionem, en especial quan erem a prop d´assolir aquell nivell final de “posta a punt”… també quan no acabem de millorar els temps, bo i seguint un bon mètode d´entrenament,…. o bé quan quelcom ens impedeix de mantenir un bon ritme de carrera en competició,… fins i tot quan notem signes i símptomes sug.gestius de sobreentrenament, ….. en aquestes i moltes altres circumstàncies, si ens hi parem a pensar, hi trobem un denominador comú : el nostre sistema muscul.lar, si bé el fem treballar i treballa força eficientment, ho fa probablement amb un dèficit de base i, per tant, “claudica”. Què ens caldría doncs ? : molt fàcil : cuidar-lo i desenvolupar-lo tot preparant-lo convenientment per a poder assumir l´intens treball a que el sotmetrem.| I com i a on es fa això ?: doncs amb treball de muscul.lació AL GIMNÀS !!!. Sí, sí, el gimnàs …..Heus aquí el ( o la ) “ Santa Bárbara “ dels fondistes !!. És curiós, però, com passa en altres temes, malgrat la majoría de corredors (entre els que l´autor d´aquestes ratlles humilment s´hi inclou) reconeixem la conveniència d´un bon treball de gimnàssia i muscul.lació per assolir un bon rendiment, i fins i tot l´aconsellem, la veritat és que hi dediquem ben poca estona en el nostre programa d´entrenaments… Com a molt, ho reduïm a fer els estiraments i, gairebé ben poca cosa més. De fet però, la fisiología de l´esport i de l´atletisme de fons en particular, és ben clara, i no cal ésser cap entès en la matèria com per a poder endevinar-ne almenys els seus trets principals : ens movem per la energía mecànica que generen els muscles, i per això són necessàries dues premises : • disposar d´un suficient i ben administrat aport energètic ( hidrats de carboni sobretot ). • aconsseguir desenvolupar correcta i armònicament totes les qualitats del rendiment muscul.lar : elasticitat, força, potència i resistència. Si només ens dediquem a córrer i prou, desenvoluparem bàsicament la resistència, i depèn del terreny i de la intensitat de l´entrenament, una mica la potència. És evident doncs, que si fem això, ens quedem “coixos“, ja que estem treballant només molt parcialment els nostres muscles, creant fins i tot desequilibris que de ben segur ens limitaran el rendiment, i potser el que és més important, poder ésser el determinant de l´aparició de lesions amb relativa facilitat quan sol.licitem un esforç intens. Vista doncs la base fisiològica que justifica la importància d´aquesta feina d´entrenament al gimnàs, desseguida sorgeix la pregunta següent : Com i quins muscles cal preparar ??. Sobre els mètodes d´entrenament, podem trobar infinitat d´esquemes, la majoría força correctes, i que ens podem auto-aplicar. Tant sols cal tenir en compte que el treball global inclogui totes les qualitats abans esmentades. Els grups muscul.lars a treballar, els podem dividir en tres grups fonamentals : 1.- primer nivell.- intervenen directament a l´esforç de la carrera. -són els quàdriceps, adductors i abductors, isquiotibials, tibials anteriors i posteriors, bessons … sense oblidar els del tormell i peus -. Pel seu paper , mereixeran que els hi dediquem la major part del temps de la preparació. 2.- segon nivell.- intervenen a l´esforç amb un paper secundari, però malgrat això, la seva aportació, resulta primordial, sobretot en els esforços intensos i de llarga durada, com a muscles de suport. -són els glutis, els lumbars i els abdominals-. 3.- muscles accesoris. També cal tenir-los en compte i dedicar-los-hi una certa atenció. Malgrat el seu paper molt secundari a la carrera, ens interessa la seva tonificació de cara a l´armonització general dels sistema muscul.lar del cos. -ens referim als muscles dels braços, cintura, toràcics i coll-. quan i amb quina periodicitat hem de visitar el gimnàs ??. Tot dependrà del moment en que ens trobem en la temporada i dels nostres objectius atlètics . La majoria de tècnics i entrenadors, aconsellen començar la temporada amb unes quantes sessions de gimnàssia general que desperti i posi a tó els muscles després del merescut i necessari descans estival, tot combinant-les amb els primers rodatges. Més endavant, caldrà anar entrant de forma progressiva en el treball dels grups específics. En quan a la periodicitat, ens l´hem de fixar nosaltres mateixos, depenent de les nostres disponibilitats i objectius. Llògicament, a objectius més ambiciosos, l´entrenament global (incloent el de gimnàs) també serà més intens. Com a norma general, s´ accepta que per a cada tres o quatre sessions d´entrenament, li correspondría una de gimnàs, complementada amb un curt rodatge a ritme suau per tal d´ alliberar els detritus de la combustió cel.lular i relaxar dels muscles que hem treballat. El gimnàs,.. aquest nostre vell amic, que ens cal “redescobrir” per tal d´aprofitar tot el seu suport, siguin quines siguin les nostres motivacions per córrer. Quim Martorell i Aymerich Corredor de fons i metge especialista en Medicina Esportiva.

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari