Entrevista: Joan M. Masip, Marathon des Sables

0
39

<b> «És molt dur» </b><br> Dels 777 atletes que han corregut 756 kilòmetres en sis dies pels deserts marroquins del Marathon des Sables, 26 eren espanyols, 17 catalans i quatre sabadellencs. D´aquests últims, l´únic que lluia una bandera de Sabadell a la motxilla era el gestor d´empresa de Banc Sabadell i veterà del Club Natació Sabadell en triatló, ironman i marató, Joan Manel Masip Casado, 37. Va quedar 102. -Per què es diu que el Marathon des Sables són sis etapes en set dies? -Perque per a l´etapa més llarga, la de 76 kilòmetres, et donen 36 hores, però jo ho vaig fer en 11´53. -Pel desert i sense parar? -Et donen aigua als controls cada 10 kilòmetres. I vaig parar molt poc perquè no em queiés la nit a sobre. -Menjar? -El menjar l´has de portar tu.| -Caminant o corrent? -Els primers corren. Els demés fem el que podem. Hi havia un cec amb acompanyant que sempre arribava l´últim. I un grup d´onze xinesos que només caminaven, però anaven junts a tot arreu. -Vostè corria? -Sí, tot i que al final de l´etapa marató, la de 42 kms., se´m va acabar l´aigua i vaig agafar un petit globus. -Un globus? -Allò és tan àrid i tan sec que al final et desmoralitzes. A més els finals d´etapa sempre eren rectes llarguíssimes i allò se´t fa molt pesat. Aquell dia vaig acabar caminant. -Tot pla? -No. Aquest any han volgut celebrar el 20 aniversari del Marathon des Sables amb uns itineraris molt montanyosos, amb desnivells de 25º. S´han passat. -El pitjor, el clima? -Sí perquè de 12 a 4 de la tarda la temperatura arriba a 45 graus. I l´aigua que et donen és calenta. És molt dur en tots els aspectes. -Explíqui´m-ho -El dormir per exemple. Dorms al terra d´una haima, amb pedres, incòmode. Les tempestes de sorra són diàries… -Com es suporta una cosa així? -Mota gent no ho suporta. Van abandonar uns 50 i molts van acabar amb butllofes i llagues. La infermeria era cada nit a vessar. -Motxilla? -Jo duia una motxila d´uns 9 kilos de pes amb menjar energètic, sac de dormir i roba. Un italià duiauna de 19 kilos i el van obigar a reduir pes. -Ha dit menjar energètic? -Sí, jo només duia barretes Powerbar, gels energètics, pastilles de glucosa, espaguetis liofilitzats… -Només? -Vull dir que si torno l´any que ve portaré alguna cosa més natural com pernil envasat al buit, formatge o fruits secs. El factor psicològic és molt important. -Més que el físic? -Molt més. Jo diria que és un 70% mentalitat i un 30% físic. -No es fa estrany compartir el desert amb centenars de persones? -Això només passa a la sortida. De seguida et quedes més o menys sol. -Et pots perdre? -Un any es va perdre un italià i van tardar 12 dies a trobar-lo. -Ni GPS, ni radio-balisses? -No perquè en realitat el camí està marcat per unes banderes cada 100 metres i és molt difícil perdre´s. -I si malgrat tot et perds? -Et donen una bengala, la dispares i en pocs minuts tens helicòpters i jeeps. Evidentment això et desqualifica. -Una bona organització? -Molt bona organització. Aquells francesos ens van cuidar molt bé als participants. -Tenien detalls? -Cada nit ens feien espectacle. Un dia ens van cantar òpera i sentir una ària al mig del desert estrellat és un puntasso. Altres nits hi havia ball folklòric, dansa del ventre, espectacle hípic… -Però no us donaven sopar. -No. Ells donen aigua i prou. -Tot als volts d´Ouarzazate? -Sí, és la única ciutat important que hem vist. -El terreny? -Hem trepitjat tota mena de superfícies, com al París Dakar. -També pedra? -Sorra, duna, pols de rius secs, pedra petita, pedra cantalluda, -Com s´ha entrenat? -La sorra a la platja de Castelldefels i la pedra a la Riera de Matadepera. Si torno m´agradaria entrenar la calor a Lanzarote. -A la tele se´l veia amb una bandera de la ciutat de Sabadell a la motxilla. -Vaig voler dur-la per diferenciar-me de nacionalismes. També portava la catalana, però sobretot volia dur la de Sabadell per… -Per marcar diferències? -Sí, per destacar. Per allunyar-me del centralisme d´Espanya i el centralisme de Barcelona. -Què li deien? -La gent em demanava de quin país era aquella bandera ha-ha-ha. Un país petit

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.