Entrevista a en Josep Mª Antentas

0
45

“Barcelona no pot perdre més oportunitats” Corredor empedernit, speaker habitual de moltes de les Curses que se celebren arreu de Catalunya, organitzador, Vice-President de la Federació Catalana d’Atletisme i Director de Cursa de les darreres edicions de la Marató de Barcelona, en Josep Maria Antentas, es, per sobre de tot, un enamorat del nostre esport. Lógicament, en aquest recull d’opinions que estem fet sobre la nova Marató, no hi podia mancar la seva. Clar i català, com sempre, amb en Josep Maria hem tingut aquesta conversa. – Com neix el porjecte de la 1ª Marató del Mediterrani? JMA: Doncs a ran de la negativa ja sabuda per part de l’Ajuntament de Barcelona de no concedir el permís per tal de que la Marató transcorreguès per dins de la ciutat. Aleshores el 80% de l’equip organitzador, mes o menys, vàrem romandre plegats i cercàrem noves alternatives. Una d’elles fou fer de nou una Mataró – Barcelona, però ens va semblar un cert retorn al passat i vam apostar per anar-nos-en a Castelldefels i a Gavà, ja que els dos Ajuntaments vàren fer una proposta ferma i plena d’il.lusió, signant un contracte per dos anys. | – ¿Com serà el traçat d’aquesta nova marató? JMA: Sortiràn plagats els corredors del terç i de la marató de l’interior del Canal Olímpic de Castelldefels, punt a on al 1992 es feren les proves de piragüisme del Jocs Olímpics. Desprès els corredors baixaràn per la Rambla de Gavà, aniràn cap a Gavà Mar, Castelldefels (pel seu Passeig Marítim), fins a Port Ginesta, que ja és municipi de Sitges. Tornaràn de nou pel Passeig Marítim, amb la qual cosa els corredors es creuaràn, aprendràn el Passeig de Garbí de nou en direcció cap a Port Ginesta, pero sense arribar-hi. El retorn es farà per l’Estació de Catelldefels –Platja per entrar de nou al Canal pels terrenys de la Universitat. Crec que el Canal Olímpic serà un gran escenari per l’esdeveniment. Té infraestructures, els espectadors podrán seguir la prova des de les grades, i els que facin el terç de Marató i els maratonians passarpan plegats per dins del Canal en el kilòmetre 13. Però mentre els que vulguin fer 42 kilòmetres hauràn de tornar a sortir, els del terç s’hi quedaràn. L’únic inconvinenet, si apareix, pot ser el vent, però el desnivell és pràcticament nul. – I com a federatiu de la Catalana d’Atletisme, que en penseu de que la Marató abandoni Barcelona i s’envagi al Llobregat? JMA: Evidentment es d’aplaudir la iniciativa dels dos Ajuntaments abans esmentats, perquè sinò haguessim perdut una prova importantísima del nostre Calendari i no m’agrada entrar en aquesta rutina de perdre curses com el Meeting de l’Estadi Olímpic o el Gran Premi de Marxa de L’Hospitalet. I lògicament des de la Federació Catalana d’Atletisme no ens agrada restar proves atlètiques de cap mena. Ara, si em demaneu la meva opinió com a aficionat i entusiasta de les maratons, us dirè que m’haguès agradat que la prova restès a Barcelona íntegrament. Les millors maratons del món passen per enmig de les ciutats. – Però hi haurà actes de de la Marató que es faràn encara a Barcelona, oi? JMA: Sí, com la Fira del Corredor i els Simpòsiums, que els tornem a recuperar. La veritat es que no volíem transportar dues vegades als atletes fora de Barcelona en un mateix cap de setmana, tot i que estem negociant amb RENFE que el trasllat fins a la sortida sigui gratuït, com ho era fa uns anys a Martaró. D’altra banda estem valorant la possiblilitat de crear grups d’entrenaments dirigits per algun atleta d’elit per preparar en les dates abans de la cursa l’assalt als 42,195 kilòmetres. – I els atletes estrangers, com responen a a quest nou canvi? JMA: De moment jo crec que bé. S’ha informat adientment als “Tour Operators”, i crec que no hi haurà cap malentès en aquest aspecte. Al cap i a la fí, jo sempre dic que hi ha dos tipus de corredors: els que nomès volen fer els 42,195 kilòmetres i marxar cap a casa i els que a més a més volen visitar una ciutat, passar-hi uns díes amb la familia i fer turisme. És per això que, personalment, opino que aquest “anar i tornar” dels darrers anys de la Marató de Barcelona no beneficia a la prova: massa canvis de dates, de recorregut… al final tenim desconcertat fins i tot al maratonià de casa! – Tornant a la negativa de l’Ajuntament de Barcelona de cancel.lar el permís per tal de que es correguessin els 42,195 km dins de la ciutat: com vàreu reaccionar en un primer moment? JMA: Doncs mira, em va saber greu, es clar, però de seguida vaig pensar: “aquell cap de setmana, el del 19 i 20 de març, es disputa a França el Mundial de Cross. Aniré a veure’l!” Però desprès la Marató es va rebifar amb el nou projecte i de nou a treballar-hi! – I perquè creus que a la Marató de Barcelona li costa tant d’arrencar? JMA: Crec, com he dit abans, que la incertesa no ajuda gens a la prova. Barcelona es una de les la ciutats turístiques d’Europa amb més potencial, amb monuments, caliu, la platja, i la Costa Brava, el Pirineu o Andorra, per citar tres exemples, molt a prop. El 40% dels corredors en les darreres edicions de la Marató vàren ser foranis, i enguany la cursa cau a l’inici de la Setmana Santa. O sigui que no s’entèn massa que no acabem d’arrencar… I es un fet que em preocupa, perquè entenc que ja hem perdut massa opurtunitats de fer-ho i cada cop en tenim menys possibilitats, ja que altres capitals europees com Londres, París, Berlín, Venecia, Amsterdam, Praga, Viena, Roma, etc. si que han assolit una gran marató en la seva ciutat. Hi ha molta oferta turística per al corredor europeu i els Tour Operadors cada vegada tenem més a on escollir. Si no fem una bona proposta aviat, caurem de la “primera divisió”. – Tant greu veus la situació? JMA: Jo m’estimo la Marató com el qui més, la he vista nèixer i he estat part de la seva infraestructura en moltes ocasions, però no m’enganyo: a Barcelona acceptem inscripcions fins al dia abans, mentre que a altres maratons de l’extranger, les “macros”, si arriba un corredor i demana preu per una habitación en la ciutat li cobren, per exemple, 60 euros. I, si es tracta de un tour operador que porta 50 corredors, li en demanen 65 euros. Perquè aquest teóric contrasentit? Doncs perquè aquell hotel haurà de contractar més personal per atendre a la nova expedició de corredors. Sembla irònic, no? És el cas de grans maratons com Londres o Nova York, que ja tenen plena la inscripció amb prop de 40.00 corredors desde mesos abans de la data de la prova. Son les maratons de l’overbooking. – I a més a Espanya tampoc hem atret massa al corredor “nacional”, que cada cop es més viatger… JMA: Però això crec que en bona mida ha estat culpa nostra. En els inicis de la Marató no vàrem incentivar a que atletes d’arreu d’Espanya vinguessin aquí per correr, vam fer una cursa com aquell qui dou “pels de casa”, amb el tríptic d’inscripció fins i tot en català, o amb premis en forma de viatges a curses de l’estranger solsament pels primers atletes catalans. Madrid, per exemple, va saber obrir més la seva prova. Els catalans som intel.ligents per a moltes coses, però en aquest cas crec que ens va sortir aquell rampell que de vegades ens fa mirar-nos massa el melic. Vam pensar “els altres ja vindràn”, enlloc d’anar a cercar-los. I no han vingut tants com en pensàvem. – Com veieu el futur de la nostra Marató? JMA: Ara cal veure que decidirà l’Ajuntament de cara al 2006, però jo opino que les mitges tintes en les que ens trobem inmersos no ens ajuden gens: o volem la Marató de Barcelona o no la volem. Un corredor foràni, i, perquè no, d’aquí, vol correr per la Sagrada Familia, per el Camp Nou, pel Fórum, arribar a la Plaça Catalunya… O apostem per una gran marató d’aquesta forma, “a lo grande”, com han fet altres ciutats com París o Roma, o en cas contrari estem divagant i fer bullir l’olla amb una marató “light” mentre d’altres s’espabilen i fan grans curses arreu d’Europa. Torno al cas de París: l’arribada es va canviar moltes vegades d’escenari, fins que es van adonar de que el corredor el que volía era correr per l’Arc del Triomf, pels Camps Eliseus, es a dir, pel bell mig de la ciutat. S’apostà i ara corren allí 33.000 corredors. Torno a dir-ho un cop més: nomès hi ha una fórmula que ens pot portar a fer una marató molt més gran de la que tenim, i es obrir-la a la ciutat, abocar-hi calers i fer 42 kilòmetres d’allò més atractius i molt ben organitzats: ho volem fer, o no? La resta del que es pugui dir en aquest sentit es literatura. – Canviant de tema: A Catalunya tenim una altra marató, la d’Empúries, que enguany arribarà a la tercera edició. Té sentit una marató per a 200 correrdors? JMA: En grans ciutats no, és fer massa enrenou per a pocs participants, penso. Pero en localitats petites, com pot ser L’Escala, sí, si se sap vendre bé. Jo sempre poso l’exemple de la Marató del Medoc, a França: la van saber vendre bé turísticament, sense buscar grans circuits ni registres d’elit. És més, enguany als atletes els obliguen a anar tots disfressats, ni que sigui amb una màscara… Durant la marató, que es una festa de 42 kilòmetres, els atletes van passant per les vinyes de la comarca i als avituallaments els hi donen productes selectes de la zona, com formatge o fins i tot vins… per això es diu que es la marató més llarga del món, perquè més d’un corre el risc d’acabar-la fent “esses”, ja, ja. No, ara de debò: han sabut crear un producte autòcton perquè saben que no poden competir amb les macreciutats. S’han donat compte de que, ben fet, pot ser un negoci per als empresaris de la zona hi la veritat es que es una marató diferent, autèntica i molt ben feta. I hi corren 6.000 atletes. A L’Escala s’hi pot fer el mateix? Crec que quelcom semblant, almenys partint de la mateixa idea, si. Perno torno a dir el mateix que en el cas de Barcelona: no es poden escatimar esforços, sortir amb romanços i posar-hi masses pegues: no val dir “per aquesta carretera no s’hi pot passar” o “les runes es poden obrir aquí sí i allí no”. Igual que amb Barcelona, o es vol fer una gran aposta (cadascú al seu nivell), o aleshores estem marejant la perdiu.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari