Comentari de la Cursa d´Orrius per Marta Oliveró

0
54

Dissabte passat vaig participar un altre any a la cursa d´Orrius. És una cursa popular de la festa major que cada vegada l´he disfrutada. És una cursa d´11 quilòmetres, la major part per pista forestal amb una pujada forteta al principi i desnivells despres que la fan interessant. A més a més la organització és molt bona, et sents ben cuidat. Aquest any vam decidir fer-la juntes amb la meva bona amiga Marta Casas i el Quim Boixet la faria caminant per recuperar-se de les lesions al genoll i l´esquena. Vam arribar cap a les 6 de la tarda a Orrius per anar tranquilament i ja estaven a punt els organitzadors amb el Capi dels Maimakansu al cap. Les inscripcions són gratuites i les vam fer sense cap problema. Em va semblar que hi havia més gent que altres anys, entre corredores i marxaires. Vaig poder saludar molts corredors, alguns feia temps que no els veia i d´altres em recorden bones estones com les meves companyes de l´equip de la marató per relleus. L´ambient és de festa. Feia calor però va anar refrescant una mica. A les 7:00 es va donar la sortida dels marxaires i a les 7:30 la dels corredors. Són a la vora de 3 qm de pujada per carretera i llavors s´agafa una pista a ma esquerra on hi ha un primer avituallament amb un aigua fresquíssima que anava molt bé. Amb pujadetes i baixadetes s´arriba al segon avituallament mentres anavem trobant caminants. En Ferran Rey em va dutxar amb una ampolla d´aigua fresquíssima que em va anar d´alló més bé. La pista és ample i ningú es fa nosa. Hi ha molts nens que la fan, tant a peu com emb cotxet. Em va sorprendre especialment la Miriam Moreno que sembla seguir les passes dels seus pare i germà, va camí de ser tota una campiona. És molt agradable córrer pel bosc. Hi ha un moment on comença la baixada, força estona i al final s´arriba un altre cop al poble on hi ha pujades pels carrers per acabar amb una pujada més forta. Llavors, actimel, síndria, préssec i de record una bossa, vitamines i una planta. Sóc un desastre amb les plantes i no logro que em visquin gaire però em fan il.lusió. Hi havia servei de dutxes encara que no el vaig utilitzar.| Es pot gaudir tant si vols anar ràpid com si vols anar a menys ritme per poder xerrar com vam fer la Marta i jo. Espero que no es cansin de seguir-la organitzant, es nota que hi ha una feinada al darrera.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.