Marta Oliveró explica la seva cursa a la Marató de Lisboa 2003

0
45

Tots just acabo d´arribar a casa despres de la <a href="http://www.lisbon-marathon.com/">marató de Lisboa</a> i encara tinc "l´atac d´alegria" que em va diagnosticar en Salvador Carbonell quan vaig arribar a la meta. Volia intentar separar una mica la meva experiència personal però si sempre em costa aquesta vegada és impossible, ho he intentat però no puc. És la primera vegada que preparava una marató i anava amb molta il.lusió de veure els resultats perque era una marató plana on es podia fer bon temps, volia intentar acostar-me a 3:30, pensava uns 3:35. Però … resulta que un parell de dies abans van decidir canviar el recorregut i la primera meitat ja no era plana sino pels carrers de Lisboa, amb pujades i baixades, un desnivell considerable. Amb aquesta noticia el dia abans vam anar a buscar els dorsals a una minifira del corredor amb pluja i vent. Tot plegat em van fer pensar que era millor oblidar-me de la marca i sortir a gaudir de la marató amb la fantàstica companyia d´en Joan Sibill, que un altre cop em va dir que m´acompanyaria.| El diumenge la marató començava a les 9 del matí. Per la nit no vaig dormir gens i veia la pluja i escoltava els trons però per sort a les 8 ja no plovia i vam poder començar amb bon temps. Anavem alhora amb els corredors de la mitja i una cursa popular de 8 qm. No se si perque tenia moltes ganes de córrer la marató o perque m´encanten els desnivells, el cas és que la primera mitja marató la vaig fer disfrutant, molt ràpida, massa segurament pel que aconsellen els més experimentats però en Joan em deia que em veia tant bé i tant contenta que més valia aprofitar-ho i vam passar la mitja marató amb 1:42. Era a la plaça on haviem començat i on teniem els coneguts animant i també on ens creuavem amb altres corredors en sentit contrari. Ara començava la part plana de la marató que coincideix amb la dels anys anteriors, al costat del riu. Llavors vaig intentar agafar ritme de 5 minuts el qm que és el que volia i … va anar bé fins que vaig començar a notar el vent en contra i els quilòmetres a les cames (és millor fer les tirades llargues més llargues). Crec que cap el qm 29 (en Joan potser ho recordi millor) vaig pensar que havia punxat i acabaria molt malament. Li vaig dir al Joan que ho sentia molt, que ja no podia més i que si no fos perque hi era ell caminaria i que el que li demanava era que no em deixes caminar, que volia córrer encara que fos molt a poc a poc. Vaig recordar tots el corredors virtuals que m´animaven i vaig pensar que al cel hi havia un estel que em portaria a l´arribada. Llavors vaig deixar de mirar el rellotge i el paisatge, totes les forces eren per córrer. En Joan va treure la seva fantàstica tàctica, em va dir que si aguantava a 6 minuts el qm de totes formes podria fer marca personal (era 3:40) i amb aquesta idea al cap vaig seguir no se com (gràcies al ànims d´en Joan i que em donava aigua i Isostar) fins que poc abans del qm 35 vaig recordar el que ell m´havia dit: la marató és una cursa de 7 qm que comença al qm 35. Ho vaig dir en veu alta i vaig agafar nous ànims, tot pensant que a la marató de València intentaria corretgir totes les errades d´aquesta vegada. Cap el 37 ens vam creuar amb en Josep Lluis i li vaig dir que havia punxat però ell va dir-me que m´animes, que faria bona marca (ell si que mirava el rellotge). Cap el qm 40 en Joan em deia que apretes i no el vaig insultar perque no tenia forces. Quan em va dir: "mira, ja hi ha un arc de la meta, apreta" jo vaig pensar que com era que posaven una arc tant lluny i en realitat era el qm 42 però els darrers 200 metres els veia moooolt llargs. De seguida vaig començar a sentir crits d´ànims del públic i llavors vaig veure el crono d´arribada, marcava 3:38 i estava contenta perque era marca personal però … quan faltaven molts pocs metres vaig veure que m´havia equivocat … eren 3:28. La meva emoció va ser inmensa, era un somni. Quan vaig començar a córrer sommiava fer 3:30 a la marató i ho havia aconseguit. Mai havia fet tant esforç però va valer la pena. Li agraeïxo moltíssim amb en Joan Sibill haver-me acompanyat i ajudat tant a fer aquesta marca, sense ell no hagues pogut. Gràcies Joan. També agraeïxo als altres corredors, els que m´heu ajudat a entrenar moltes vegades i m´heu donat consells i ànims i als que estaven de públic. Gràcies en Salvador Carbonell, després de córrer ell la mitja em va estar esperant fins que vaig arribar per fer-me unes fotos. Ja se que diuen que és millor rebaixar les marques de mica en mica però em sento feliç i amb ganes de seguir celebrant-ho. Vull seguir disfrutant mentres pugui d´aquest maravellos món del córrer que cada dia més està ficat a la meva vida i que m´ha permes conéixer uns amics tant especials.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari