Crònica de la Marxa del Garraf

0
32

Quina duresa!! Ahir em vaig estrenar en una marxa de muntanya. Són realment dures. Ahir era l´última marxa de muntanya puntuable per a la Copa Catalana de l´any 2003. Un amic meu que és del Centre Excursionista Parets necessitava gent que fes la marxa per puntuar pel seu club i em va engrescar per apuntar-m´hi. De les 12 proves del calendari de marxes, aquesta era la més ´light´ de totes, només eren 45 km!!! Altres marxes del calendari són les mítiques MM, la Montserrat-Reus, la Núria-Queralt, etc. | La d´ahir eren 45 km. pel Parc Natural del Garraf amb sortida i arribada a Gavà. A les 06:50 hrs. del matí començàvem a caminar sota una fina pluja. De seguida, però, va parar de ploure i no ho va fer més en tot el dia, en contra de les previsions del Servei de Meteorologia de Catalunya. En aquestes marxes et canses molt, però et poses com el Quico de menjar. El primer control era al cim del turó de ´La Desfeta´. Aquí hi havia donuts, pa de pessic, té i brou per tothom. Després de passar el punt més alt del recorregut, l´alt de La Morella (594m.), el segon control es trobava a la Collada de Vallgrassa, amb entrepans d´embotit amb porrons de vi a dojo i cafè. El tercer control era a Can Grau, just abans d´iniciar l´ascensió a ´La Mola´. Aquí l´avituallament era més ´modest´: fruita seca, xocolata i barretes energètiques. A partir d´aquí em va començar a molestar una butllofa al taló del peu dret. Després d´haver pujat, calia baixar La Mola. La baixada de La Mola, espectacula r, corrent per corriols de pedra que, al haver plogut estava humida i hi havia el risc de relliscar i fer-se mal. A l´arribar a baix teníem l´avituallament de dinar, amb entrepans de botifarra a la brasa, d´embotit, més vi i més cafè. I de tot es podia repetir les vegades que es volgués. A partir d´aquí la butllofa ja no em molestava, ara em feia mal. I ara ja s´hi afegia el dolor muscular a les cames (bessons principalment) i al cul (glutis). Al cinquè control hi havia avituallament líquid de sucs i begudes energètiques amb xocolata i més fruita seca. Fins al control 6 era una baixada picada que vàrem fer corrent, doncs la butllofa em feia menys mal corrent que caminant i amb la inèrcia de la baixada, les cames també feien menys mal. Finalment, del sisè control fins a l´arribada hi havia uns 4 km que vàrem fer corrent avançant a gent que estava bastant feta pols. Així, arribàvem a les 16:20 hrs, nou hores i mitja després d´haver començat. En temps real vàrem trigar 8h40min, doncs en els controls i avituallaments parava el crono. Val a dir que el primer classificat ho va fer en 4h03min, ara bé, segur que no va endrapar com jo. Per la nit, quan ja estava a casa després d´haver-me dutxat, les cames em feien molt de mal. Molt més que després de fer la Marató de BCN, i això que el quilometratge era si fa no fa, però es clar, la marxa era per muntanya amb pujades (i baixades) molt pronunciades i amb moltes més hores d´estar dempeus caminant o corrent. En fi, ha estat una bona experiència, però no crec que em dediqui a fer marxes de muntanya. El que sí que m´agradaria fer és alguna de les emblemàtiques, com la Barcelona-Montserrat i la MM.

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari