Blanco és segon en els 3.000 obstacles més ràpids dels estatals i per fi anirà a un mundial

0
21

Josep Lluís Blanco (Puma) per fi podrà disputar la seva primera gran competició internacional. I serà un mundial, a finals de mes, a París. Ahir, en els 3.000 obstacles més ràpids de la història dels estatals (quatre atletes amb menys de 8:20), el lloretenc va manar des del principi i només al final va cedir davant Eliseo Martín. La seva marca (8:16.93) és la quarta en el seu rànquing personal i sembla que li ha de ser suficient per ser convocat. D´altra banda, Moisès Campeny va poder competir, tot i les molèsties, i va guanyar amb autoritat però amb un tir insuficient per al mundial (72,42).| Blanco s´haurà hagut d´esperar als 28 anys per disputar el seu primer gran campionat. Des que el 1999 va entrar en l´elit europea (8:22.58), l´alt nivell dels 3.000 obstacles a l´Estat espanyol sempre li havia jugat males passades. Sempre hi havia algú que, amb mèrits més o menys semblants, l´acabava fent fora dels grans campionats, es digués Martín, Berlanas o Pentinel. Però ahir a Jerez, Blanco es va comportar com un campió. Ell i Martín van pactar una cursa ràpida per descartar rivals (sobretot Pentinel, que va acabar abandonant). Blanco va marcar 2:43 en els 1.000 metres i 5:32 en els 2.000. Va manar sempre, però en l´última volta, Martín el va atrapar i Berlanas s´hi va afegir. Tots tres van saltar l´última ria gairebé en paral·lel. Martín se´n va sortir i va guanyar (8:15.22), però Blanco -un pèl just de forces- i sobretot Berlanas s´hi van encallar i no van poder lluitar pel triomf (8:16.93 i 8:18.02). Fins i tot el quart (César Pérez, 8:19.82), el cinquè (Antonio Martínez, 8:22.26) i el sisè (Xavier Munuera, 8:22.39) van fer la mínima per al mundial. Campeny va poder competir perquè l´esquena el va respectar mínimament -després d´un escalfament a consciència- i, com és hbitual, el seu primer llançament ja li va donar el títol (70,59). Ningú més va arribar als 70 m, però el de Riudellots va continuar en el concurs i, si bé no va estar brillant (72,04, 70,07, 70,18, nul i 72,42), va poder obtenir el seu cinquè títol estatal absolut de manera consecutiva. Campeny volia batre com a mínim el rècord dels campionats (73,34, de José Manuel Pérez, des del 1995), però tampoc no va poder ser. Per això va continuar llançant fins al final. El segon classificat va ser Ignacio Calderón (Universidad de Salamanca), que va arribar als 64,74, gairebé vuit metres menys que Campeny. El gironí té tan lluny la plaça per al mundial (la mínima A és de 79,50 i la B, de 76,20, mentre que ell té 75,42) com a prop la convocatòria per a la Universí ada. La mínima (74 metres) ja l´ha superat, i només ha de convèncer els responsables de la federació que les molèsties (sembla que podria tenir una protusió entre la sisena i la setena cervical) no li impediran rendir a un mínim nivell. Ahir Campeny va tenir una pista que el convocaran, ja que en el full del control de dopatge que va haver de passar s´esmentava que era previ a la Universíada. Lluís Francesc Martín (GEiEG) va ser l´heroi del dia. Corria en la segona semifinal dels 800 amb el quart millor temps dels participants i sabia que per passar per temps caldria baixar d´1:50. Passar directament requeria ser tercer i semblava complicat. Però Martín va ser molt valent i va córrer sense complexos, i va fer més metres que ningú en la segona volta, sempre pel carrer 2. Al final va ser tercer (1:50.16), en superar Cortés (1:50.22) i Domínguez (1:50.35) en els últims 50 metres.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari