Joc net o Trampa a l’Esport? Un dilema que no ha d’existir!

0
19

Soc mestre especialista d’educació física en una escola pública de Lleida i col·laboro en un club d’atletisme que patrocina i orienta una escola d’iniciació a l’atletisme. El dissabte 8 de març vaig assistir a l’Olimpíada Escolar Flamicell de la Pobla de Segur fent de responsable d’una expedició que englobava diversos centres educatius i esportius de les nostre contrades. Aquest esdeveniment atlètic és un clàssic dins el calendari escolar i una referència a tenir en compte per tots aquells que ens dediquem a l’educació en l’àmbit de l’esport. Es encoratjador veure com localitat de La Pobla de Segur, amb l’AMPA del col·legi Públic Els Raiers al capdavant, no escatima esforços per a l’èxit d’organització, congregant, any rera any, un bon nombre de clubs d’atletisme i centres educatius amb llurs esportistes. L’organització i la gran majoria de les entitats que hi participen, ho fan amb l’ànim de gaudir d’una jornada lúdico-esportiva que faci arribar al jovent els valors educatius de l’atletisme: companyonia, esforç, afany de superació, joc net, etc. Malgrat tot això, en un moment determinat, els atletes de diverses escoles es van adonar amb estranyesa que una nena havia corregut, fent un molt bon resultat, en dues proves diferents i incompatibles segon les normes de la competició. Al comentar-ho, un dels nostres monitors va manifestar que una altra noia també havia fet una cosa similar, havia fet una prova amb la samarreta d’una escola privada i una amb la samarreta d’un club. Evidentment aquests fets són prohibits i sancionats pel Reglament. Davant d’aquestes inexplicables irregularitats, demanem pel jutge àrbitre, que ens atén molt amablement. Ens pregunta si sabíem exactament qui eren les esportistes implicades i si la prova es desenvolupava en aquell moment. Al veure que parlem amb el jutge, s’atansa un company, mestre d’un altre centre escolar, i s’afegeix a la denuncia del segon cas. El més greu de tot es que l’engany li havien fet pales gran part dels nens i nenes de la seva escola. Per no allargar-me en els detalls de la conversa, us diré que va ser impossible demostrar les irregularitats, donat que les diverses proves a les que ens referíem ja s’havien realitzat i no existia una filmació que demostrés la infracció, tot i els diversos testimonis que asseguraven que s’havien produït suplantacions de personalitat. Us recordo que el Reglament era prou clar, una mateixa persona no podia córrer en les dues proves per ser incompatibles. Vull afegir que en una reunió posterior de delegats, el comitè de jutges va manifestar el seu disgust per aquestes conductes i la seva voluntat cara a properes edicions d’exercir un especial control, per que aquests comportaments tant incívics no es repeteixin. Segons es va dir, una d’aquestes entitats ja havia estat acusada en anteriors edicions. En aquest punt, vull fer una reflexió com educador i com a ciutadà. Com és possible que ensenyem i “ensinistrem” els nens i les nenes en la picaresca, la trampa i en el tot s’hi val mentre no t’enxampin? Sempre ens omplin la boca amb l’enumeració dels valors formatius que té la pràctica de l’esport per als menuts, però deixem passar actituds antiesportives com les que relacionem. Doncs, ja ni ha prou! No és un abús de la confiança que en nosaltres dipositen els infants el conduir-los per torteres?, ho saben els seus pares ?, què n’opinen ? Em pregunto, que els deuen dir quan les filles arriben a casa i els expliquen que han guanyat una prova amb el seu nom i una altra suplantant la personalitat d’una altra nena? I l’Equip Directiu del club, o de l’escola on estudia aquesta mainada? Segurament tot per a obtenir una millor classificació!!!. Mereix la pena aquest trencament barroer de les normes?. Trobo especialment fastigós el primer cas. No és quan són més petits els nostres fills que els hem de formar amb més cura? Perquè solament fan trampa amb els nens o nenes que expressen més rendiment? Per guanyar una segona copa s’ha de suplantar un altre i enganyar? Quins esportistes estem formant, creant? D’ací a la violència i el dopatge en l’esport d’èlit, només hi ha un pas. En resum, és el trist discurs de: Tot val per guanyar! Les institucions que tenen “formadors” d’aquesta mena també en són responsables, per què deixen que els representin. Malgrat això, he de dir que conec gent que treballa en les ambdues institucions implicades en els fets relacionats, i en elles hi ha mestres, entrenadors, monitors, pares i mares correctes, molts d’ells amics meus. Pot ser si anem tirant de la catifa, traient a la llum pública aquests fets, totes aquestes persones no deixaran que la seva institució sigui representada per subjectes d’aquesta baixa talla moral, que s’encaparren en emprar pràctiques fraudulentes. A tots els que estem en el mon de l’esport us vull proposar una campanya: Cap tolerància amb la trampa, amb la mala fe en l’esport i especialment en l’esport escolar!. Diguem no!, denunciem les irregularitats, estem cansats de sentir : “Aquests sempre ho fan”. Doncs, pot ser ja n’hi prou! Si ho fan, aïllem-los, expulsem-los, castiguem-los. Aquestes pràctiques corrompen els ideals i els valors pels quals la gran majoria de nens i nenes, formadors, mestres, ciutadans, etc. seguim i practiquem l’esport, fent que el practiquin els nostres fills i els infants al nostre càrrec. Ànim, i no siguem moderats o condescendents davant les males pràctiques. Siguem radicals en la defensa de la integritat i de la educació dels nostres fills. Diguem ben fort: Cap Tolerància amb la trampa. Antoni Baró Mestre d’Educació Física

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari