La mort de les pistes de Calella

0
24

M’ho van dir i no m’ho podia creure. Hi vaig haver d’anar personalment per comprovar-ho i era veritat, les pistes d’atletisme de Calella eren fa dos dissabtes un pàrquing de pagament de la Fira de Calella i l’Alt Maresme que es feia al passeig Manuel Puigvert de la localitat, Vaig poder comprovar que, després de força temps d’agonia, les pistes d’atletisme de Calella havien mort definitivament per a la pràctica esportiva. Ja sé que d’aquí a unes setmanes està prevista la inauguració de les noves pistes d’atletisme que pràcticament estan acabades a la zona esportiva de la Muntanyeta de Calella i que seran de material sintètic i molt modernes. Ja sé que això suposarà un impuls molt important per al Club Atletisme Calella en particular i per a l’atletisme de l’Alt Maresme en general, però sap molt de greu que les històriques pistes d’atletisme de Calella, inaugurades el 1964, acabin d’aquesta manera. Crec que mereixien un final millor. Ja feia anys que les pistes de Calella només servien per fer entrenaments i ja no s’hi disputava cap competició oficial. Ni tan sols es podien fer proves dels jocs escolars per als atletes més menuts que començaven a conèixer aquest esport. La seva superfície de terra ja no era adequada per competir, i en algunes especialitats ni tan sols per entrenar. Molt lluny queden les competicions de les lligues catalanes, els trofeus Minerva o Cloenda, i encara més les llargues nits d’entrenament de la mainada i dels atletes més grans. Passejant per les pistes amb els cotxes aparcats en la recta dels 100 metres o en la zona de salts, em van venir a la memòria les pistes dels anys 70 quan encara hi havia els barracons que fèiem servir de vestidors i de magatzem pel material, vaig recordar la lluita per aconseguir els vestidors d’obra amb diferents sales i serveis que hi ha actualment i que en el seu moment van ser tot un luxe en comparació amb les barraques en què ens havíem de canviar. Encara recordo les sessions de ne teja de la pista que els mateixos atletes fèiem el dia abans de la competició. Tothom volia agafar la mànega per regar la terra i deixar-la en millors condicions per competir, però la majoria ens havíem de conformar amb la pala o el rasclet per treure les herbes i tapar alguns sots. Un cop regada, tocava marcar els diferents carrers, i això es feia amb un sofisticat sistema que consistia en una fusta que cobria l’ample de la pista, que tenia uns claus grans mirant cap a terra i que quan s’estirava la fusta, aquests rascaven la terra i quedaven marcats els límits dels carrers. Depenent de la importància de la competició, també es passava un carret que espolsava calç i que deixava marcada la línia del carrer o les línies de sortida i arribada. Molts atletes havien vingut a competir a les pistes de Calella, no per la seva qualitat per fer bones marques, sinó per la seva privilegiada situació al costat de la platja. A l’estiu, després de suar durant la competició, podies trobar els atletes que pocs minuts abans havien estat rivals compartint el sol, l’aigua i la sorra. A més, a les pistes també s’hi podia arribar fàcilment en tren, ja que, com els mateixos papers oficials del club indicaven, estaven situades davant de l’estació de Renfe. Els atletes, quan ens preguntaven on eren les pistes, així ho explicàvem, però també hi afegíem, al costat del cementiri, per donar un punt més d’interès i de misteri a la seva localització. Continuant amb els records més actuals, les pistes també es van convertir en un pàrquing provisional fa uns mesos, però en aquella ocasió no va ser de cotxes i furgonetes, sinó de vaixells i llanxes. Un temporal marítim va fer que el Club Nàutic Calella, que té les seves instal·lacions al costat de les pistes, fes entrar les seves embarcacions a les pistes per mantenir-les allunyades del fort temporal que les podia posar en perill. Aquella petita invasió va ser només el preludi del que acabarà passant en un futur immediat amb els terrenys que ara ocupen les pistes, ja que està previst que un cop el Club d’Atletisme Calella es traslladi a les pistes de la Muntanyeta, el Club Nàutic Calella passi a ocupar una bona part de la zona que ara ocupen les pistes d’atletisme.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari